Les Setmanes Culturals, com veiem en el nom tracten la Cultura en majúscules i de mans de l’aportació fallera.
És curiós com una falla, que naix com a associació fallera amb la intenció de plantar una falla, fer festa i commemorar així el dia de Sant Josep ha anat fent-se camí al llarg dels anys gràcies a un esforç col·lectiu, amb un recolzament institucional, com no, però també personal, local, per dir-ho d’alguna manera, en un món que com abans comentàvem semblava estar sinó totalment separat sí distanciat, com és el de les falles i el de la cultura.
És evident que el que anomenem Setmana Cultural, es refereix a més d’una setmana,és tot un treball col·lectiu, colze a colze, de mesos, en els quals els fallers en gran mesura, però també molts col·laboradors de fora de la falla, anònims, amics, especialistes i de fora del poble mateix, ajuden, cadascú des del seu racó a construir allò que esdevé la setmana cultural.
Si agafem el programa de mà que elaboren per a aquesta setmana podem trobar una varietat molt àmplia pel que fa a activitats, des de xarrades, exposicions, teatre en valencià, concurs de Narrativa Infantil i Juvenil en valencià, o de fotografia, fins a concerts de música en valencià o un curs de valencià. Però anem a pams.
L’any 2003 La Malva celebrava 20 anys de falla i 10 anys de Setmana Cultural i aquest any, perdoneu-nos l’expressió van tirar la casa per la finestra, com solem dir de manera popular.
Aquest any l’acte d’inauguració el presentava Bernardo Clari, Director del Levante-EMV Edició de La Ribera i presentava l’exposició central de la Setmana Cultural: La Pantanada, una exposició fotogràfica del desastre ocasionat pel trencament de la presa de Tous ocorregut 20 anys abans.
Al costat d’aquesta exposició central hi havia d’altres com ara una de quadres d’un pintor de Carcaixent i membre de la comissió, Enric Picot, titulat El riu Xúquer, eixe riu desconegut o una altra sota el nom Mostra de vestimenta popular valenciana que va concloure amb una desfilada de la indumentària tradicional valenciana, i també pel que fa a exposicions, la Malva, com que feia 20 anys organitzà una pròpia, o més pròpia: La Malva: vint anys de falla, deu de Setmana Cultural.
Dit així pot semblar no res, però pensem que parlem d’una falla que està contribuint, dia a dia, a omplir la memòria històrica: la Pantanada, la indumentària, etc., al reconeixement dels personatges importants del nostre voltant. Estaria bé reflexionar-hi! Anem per feina, per un altre costat s’organitzaren xarrades, taules rodones sobre la Pantanada que reuniren persones amb pes, pel que fa a memòria i …. que debatérem a porta oberta sobre la Pantanada.
També aquell any s’embarcaren en el VI Concurs de Narrativa Infantil i Juvenil en valencià, per als xiquets de les nostres escoles. A més dels concursos de fotografia per a adults o de còmics per a infants i joves que s’han convocat altres anys.
També hi ha una altra iniciativa que defensa la promoció i ús de la nostra llengua i la nostra literatura, amb el curs de valencià per a la formació de persones adultes, que ja s’ha consolidat al llarg dels anys, que és conegut per gran part de la població alzirenya i del qual participen. La tasca pot seguir amb concerts de música en valencià i així donar suport a grups valencians que s’arrisquen a portar endavant una feina tan important com cantar en la nostra llengua.
Ens agradaria no deixar de banda el tema del teatre, el teatre dins la Malva és tot un mite perquè compten amb un faller amb una afició a l’escriptura i amb més capacitat de teatralitzar allò que li passa pel cap, que no té paraules, Raül Calabuig cada any crea l’obra de teatre que els seus amics, companys i fallers representaran dalt de l’escenari. Són obres que res no tenen a veure amb el sainet valencià tan nostre, conreat per Eduard Escalante o Bernat i Baldoví, perquè molt s’ha dit del «teatre faller», però sempre oposant-lo al Teatre en majúscules i no estaria de més recordar unes paraules d’un article publicat l’any 1997 al llibret titulat El tòpic del «teatre faller» en el qual l’autor Gil-Manuel Hernàndez defensava per damunt de tot l’esforç per part del col·lectiu faller en fer teatre i fer-lo en valencià i deixava per a l’oblit a aquells que parlen del teatre faller com un tòpic, separant-lo del «vertader teatre», no sé si referint-se al professional o al teatre com a art. L’autor s’expressa així: «Tanmateix el tòpic s’enfonsa per la base. Perquè allò que hom anomena «teatre faller» no és més que una expressió fruit de l’amnèsia històrica i els prejudicis mal digerits de cert progressisme elitista. Per dir-ho més clarament: el «teatre faller» és simplement teatre fet per comissions falleres».
Aquest any de celebració el grup de teatre infantil de la Malva va fer honor a un escriptor alzireny, col·laborador i amic de la Falla, amb la posada en escena de Gratacelònia novel·la de Josep Antoni Fluixà adaptada per al teatre per Xaro Vidal i que va participar en el I Concurs de Teatre Infantil organitzat per la Junta Local Fallera d’Alzira, on va obtenir el segon premi.
Això hauria de fer-nos reflexionar, com a mínim, en l’aportació d’una falla des d’una banda a la creació literària pròpia i de l’altra a la representació i recuperació d’obres d’autors valencians actuals que mai està de sobres.

Un DVD?, un regal?, un nou encert
Els amics de la Falla la Malva, des de fa tres anys, si no ens falla la memòria, han tornat a encertar en un altre regal que ens volen oferir.
Aquell any 2003 que celebrava 20 anys de la seua existència com a falla i 10 anys de Setmana Cultural, treballaren per oferir un regal, com anaven d’aniversaris! i feren un DVD i en ell ens oferiren a tots -perquè cal recordar que l’acte de presentació es va fer a la Casa de la Cultura d’Alzira, era obert a tot el públic i regalaren aquest present a tots els assistents– un record per a la memòria i el presentaven així La Pantanada, vint anys després, un record inesborrable i feien un recorregut fotogràfic per aquells records mai oblidats dels qui ho van viure, i oferiren als qui no ho havien viscut un patrimoni propi inesborrable, el present s’obria amb una cançó, especialment triada per a l’ocasió, Raimon ens cantava com escrita per a nosaltres Al meu país la pluja que va fer a més d’un esborronar-se.
L’any següent l’Associació de la Falla Plaça de la Malva continuà amb aquesta tasca i continuava omplint-nos de records locals: Alzira, passat i present, així el van batejar, amb una col.lecció de fotografia d’Alfonso Rovira.
En 2005 els camins els han portat a Les nostres muntanyes, uns itineraris que sens dubte ens faran reconéixer o conéixer indrets molt especials. Ja veurem amb què ens sorprenen aquest any!