No ens agradaria començar l’últim apartat d’aquest article sense tornar a la reflexió
amb què començàvem al principi amb les paraules de l’editor Josep Gregori. Ara hem triat
unes paraules d’un escriptor, Alan Greus, que l’any 1996 col·laborava amb un article que
ell molt crític amb ell mateix i amb els altres titulava: L’oportunitat esperada?
L’autor explica la seua reacció al rebre la telefonada amb la intenció de què participara
en el llibret escrivint un article: «M’envaeix una sensació estranya que no vull reconéixer i
que s’assembla bastant a l’obaga amenaça d’un núvol cendrós», una sensació molt literària,
cal dir-ho.
Però a l’autor és evident que no li agrada desviar-se del tema , i diu allò que en pensa: «La relació entre el món de la falla i el de la cultura autòctona no ha estat, d’un temps
ençà, una relació massa fluïda, per dir-ho d’alguna manera.
El fet d’associar la festa a un determinat plantejament polític o pseudo-polític, per una
banda, i les escasses perspectives de reflexió interna (que conduïen envers un folklorisme
estancat i mediocre), per l’altra, n’han dificultat l’avinença, i han acabat provocant
que un col·lectiu que podia haver realitzat aportacions interessants al món de les falles,
anara a poc a poc distanciant-se’n i quedant-se’n al marge».
Alan Greus critica la ruptura entre falles i cultura, i ell que es va trobar en la cruïlla de
decidir-se per col·laborar-hi o no, demana o almenys més subtilment deixa caure que
aquestos dos móns no havien d’anar separats, perquè en paraules seues «publicacions
tan dignes com la que ara mateix teniu a les mans» bé s’ho mereixen.
Però retornem al principi de l’apartat. Els llibrets fallers o llibrets de falla, podríem dir
són uns dels treballs més enginyosos i elaborats dels fallers de la Plaça de la Malva,
perquè ací conflueixen articles, col·laboracions, històries de tot tipus, des d’explicacions
molt literàries de la falla, passant per col·laboracions literàries d’escriptors valencians
molt coneguts i reconeguts per tots nosaltres fins a reflexions sobre la tradicional fruita
valenciana, per posar un exemple.
Col·laboren a banda dels fallers, sense els quals no es podria portar a terme tot aquest
treball, gent de la cultura en majúscules: escriptors, periodistes, historiadors, mestres,
professors, editors, membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, actors entre d’altres
i noms com: Josep Ballester, Josep Antoni Fluixà, Eduard Soleriestruch, Enric Salom, Josep
Gregori, Enric Lluch, Maria Beneyto, Jordi Mata, Vicent Borràs, Jaume Pérez Montaner, Toni
Mestre, Josep Palacios, Bernat Montagut, Maria Calvo, Ramon Guillem, Alan Greus, Dominic
Keown, Gil-Manuel Hernández, Carles Alberola, Agustí Ferrer, Pedro Benedito, Antoni
Furió, Rafael Brines, Verònica Cantó, Josep Lluís Doménech, Jesús Huguet, Enric Ramiro i
una llista molt més llarga.
Els llibrets de l’Associació Cultural Falla Plaça de la Malva presenten una estructura
bastant constant que ha anat consagrant-se durant el treball dels llibrets any rere any.
Quasi sempre els llibrets estan encapçalats per un poema o un fragment de poema,en la seua majoria del rei del segle d’or valencià: Ausiàs March o d’Ibn Khafaja d’Alzira.
És alhora curiós i important que també els llibrets es tanquen amb un poema del mateix
autor. Els fallers estan unint gairebé sense pensar-ho falles i literatura, falles i cultura i així
ja hem fet un pas més cap a la unió del duet que semblava impossible.
Pel que fa a l’estructura pròpiament dita, com abans comentàvem és constant; si repassem
diversos llibrets hem observat que bastant sovint un article del professor de la Universitat
de València, Josep Ballester, a més a més, escriptor i alzireny presenta el llibret i ens
avança la tasca elaborada per fallers i col·laboradors. Estaria bé pensar és com d’estrany
que un professor d’Universitat col·labore en un llibret faller...
Un pas més o una menys segons es mire. Anem avant.
Tot seguit després de les salutacions dels presidents de la falla, les Falleres majors i les
seues corts d’honor i l’explicació de les falles trobem aquella que sol ser la primera part de
les col·laboracions anomenada Combustible per al foc, que recorda almenys a nosaltres al
Combustible per a falles de Joan Fuster. Per això no és gratuït que també cada llibret recull
un text o un fragment de Fuster, molts d’ells extrets d’aquest llibret a què abans féiem
referència.
És en aquest apartat on trobem poemes d’autors històrics coneguts per tots nosaltres
al costat de poemes de creació per a l’ocasió: per a les Falleres Majors i per a les corts
d’honor.
Més endavant la segona part titulada Reflexions abraça col·laboracions de molt diferents
tipus: un poema de Vicent Andrés Estellés Primavera Popular, articles sobre aquest
mateix autor escrit entre altres pel professor Josep Ballester, articles al voltant de la nostra
llengua Curs de valencià a la Malva, 10 anys de llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, La
llengua dels fills i el «Dit i Fet», debat sobre l’estat del Valencià, Teoria i pràctica de la improvisació,
de Joan Fuster, també algun escrit per un faller I qui és Joanot Martorell?, La Tarumba
Teatre: una associació cultural alzirenya, Llibres per a xiquets: una realitat esperançada,
de Josep Antoni Fluixà, reflexions sobre el teatre escrites a Carles Alberola, Enrique
Herreras La denominació tòpica del «teatre faller» de Gil-Manuel Hernàndez. Articles sobre
aquest autor; 15 anys dels premis literaris Ciutat d’Alzira de Josep Antoni Fluixà i podríem
continuar citant-ne.
Una altra de les parts estructurals del llibret és la dedicada a la creació, per això així es
titula. Aquest apartat va nàixer de manera espontània i s’ha anat consolidant i perpetuant
gràcies a la col·laboració, any rere any, de molts escriptors que repeteixen i altres que se’n
van afegint.
En ella s’arrepleguen col·laboracions literàries també de diferents tipus: des de poemes
fins a contes, narracions, assajos signats per Maria Beneyto, Josep Palacios, Toni Mestre i
Jaume Pérez Montaner entre altres.
Aquests textos es conjuguen amb creacions literàries fetes pels mateixos fallers i per a
l’ocasió: poemes i contes, auques i diccionaris fallers. L’últim apartat estructural és l’anomenat
Tradicions, història i paisatges. Els articles que el solen formar varien depenent del
tema central del llibret i de la setmana cultural, recordem que l’any 1993, per exemple
dedicaven el llibret a la memòria del rei Jaume I, perquè aquell any era l’aniversari de la
Conquesta d’Alzira per Jaume I, i per posar un altre exemple el 1997 era dedicat a Ausiàs
March i per això els seus poemes se succeïen al llarg del llibre així com els articles referits
a ell.
Però, a més l’Associació de la Falla Plaça de la Malva ajuda a recrear la memòria històrica
local amb textos sobre Casablanca, Alzira i Estellés, la bandera de la ciutat d’Alzira,
la ceràmica popular a Alzira, Ana Sanchis i un col·legi en la història, les restes gòtiques,
escrits alguns d’ells per historiadors com Agustí Ferrer, Pedro Benedito, professors com
Jaume Pérez Muntaner, Bernat Montagut. Però no deixen de banda la memòria paisagística:
els palmerers d’Alzira, l’Albufera, la Murta amb el monestir dels Jerònims, la ciutat i els seus entorns o recordar tradicions i oficis com: el cultiu de l’arròs, l’apicultura, la figura
del llaurador, l’origen de la música bandística valenciana, el calcer fer artesania, etc.
Amb aquesta selecció d’articles i temes hem pogut comprovar, la varietat cultural
d’aquests i el fet que els llibrets contribueixen a la riquesa cultural del nostre patrimoni i
a la nostra memòria històrica.
No ens agradaria acabar aquest apartat referit als llibrets fallers sense fer referència a
la llengua en què estan escrits els llibrets La nostra llengua és present en tots ells i abraça
cadascun dels articles, és per això que els llibrets de l’Associació Cultural de la Falla Plaça
de la Malva participa cada any en premis per la promoció del valencià com són l’organitzat
des de la Junta Local Fallera d’Alzira i el concurs de la Generalitat Valenciana per a la
Promoció del valencià.
Cal destacar que en més d’una ocasió ha estat guardonat amb el Primer premi de la
població, en el qual participen totes les falles d’Alzira, però és que la Malva va més enllà
de tot això i també al concurs de la Generalitat Valenciana, que es presenten llibrets fallers
de tota València, han arribat a guanyar en diverses ocasions el Primer, símbol això que
la feina que porten a terme fallers i col·laboradors externs ha arribat com se sol dir a bon
port, i tant és així que ens agradaria donar-vos un bon tast:
1991.- 1r Premi Junta Local Fallera d’Alzira.
1992.- 1r Premi Junta Local Fallera d’Alzira.
1993.- 1r Premi Junta Local Fallera d’Alzira i 6é Premi de la Generalitat Valenciana.
1994.- 2n Premi Junta Local Fallera d’Alzira i 1r Premi de la Generalitat Valenciana.
1995.- 1r Premi Junta Local Fallera d’Alzira i 2n Premi de la Generalitat Valenciana.
1996.- 1r Premi Junta Local Fallera d’Alzira i 3r Premi de la Generalitat Valenciana.
2004.- 1r Premi Junta Local Fallera d’Alzira i 1r Premi de la Generalitat Valenciana.
2005.- 1r Premi Junta Local Fallera d’Alzira i 2n Premi de la Generalitat Valenciana.
2006.- 1r Premi Junta Local Fallera d’Alzira i 3r Premi de la Generalitat Valenciana.
2007.- 1r Premi Junta Local Fallera d’Alzira i 1r Premi de la Generalitat Valenciana.
2008.- 1r Premi Junta Local Fallera d’Alzira i 2n Premi de la Generalitat Valenciana.
2009.- 1r Premi Junta Local Fallera d'Alzira i 1r Premi de la Generalitat Valenciana.
PORTADES DELS LLIBRETS
