Punxa la foto per vore més escenes
La mar i … morena
Fernando Llopis Torres
5é premi, Secció 2ª
EXPLICACIÓ DE LA FALLA
Com si fóra per encant
us contarem ací un conte,
més aviat tard que prompte,
perquè ja us l'estem contant.
No serà una endevinalla
del que tracta enguany la falla,
mes l'assumpte no està eixut
ni tampoc s'ha d'eixugar,
ja que tot ha ocorregut
al mateix fons de la mar.
Fernando Llopis, l'artista
és qui ha fet el monument
d'esta falla amb mar en calma,
que us entrarà per la vista
amb el primer raig de l'alba,
si vireu a sotavent
a la PLAÇA DE LA MALVA.
Ja són falles a la mar,
l'oceà es vist de fallera,
dalt de la fosa abismal
esclata la primavera.
I el fons marí valencià,
Tabarca en mig de la mar
i les Illes Columbretes,
ja s'omplin de banderetes
i de trons de despertà .
Són falles per tot arreu,
com tots s'imaginareu,
tots els peixos d'este lloc,
des del més jove al més vell,
del mero fins l'aladroc
van vestits de saragüell.
Són falles a l'oceà,
i els peixos tots van vestits
a l'estil tradicional:
faixes, calces, jupetí,
una manta morellana
i el mocador dalt del cap
o el vestit de torrentí.
I així aniran tots plegats,
des del lluç fins al llobarro,
tots arrosseguen del carro
en la nit de la plantà .
Una mar plena de falles
s'obri als ulls d'una sirena,
que du corals a l'ofrena
entre els vaixells enfonsats,
àmfores i altres deixalles
que hi ha ací baix de la mar.
I la Sirena Major
que és agraïda i sincera,
porta una ona entre el cor
com una flama fallera.
D'algues du un vestit brodat
amb sal de la mar serena,
un lluç per ceptre reial,
i enlloc de dur mantellina,
porta una xarxa molt fina
que ha teixit un calamar.
La banda creuada al pit
d'ostres i perles quallada
és orgull del fons marí
i de la mar arrissada.
I la corona més fina
són les pintes i arracades,
que ha pagat la seua mare,
Donya Paca la Tonyina.
I d'una ostra gegant
que obrint-se ací ara apareix,
rep una perla brillant
que li ha regalat un peix
amb el que està festejant.
És un peix o és un tritó?
El que sembla que està clar
és que ací baix de la mar
no hi ha fallers del muntó.
Son pare és el rei Neptú,
el que sap més que ningú
de la Falla Submarina,
guardonat amb la petxina
amb fulles d'alga marina.
Com li agrada figurar
i és un poc panxacontent,
fa uns anys que fou President
de la Junta a l'oceà,
doncs no hi havia ningú
que fera ombra a Neptú
a les falles de la mar,
com no fóra el calamar
i el calamar ja no està.
Ell escriu tots els guions
per fer les presentacions,
busca el plancton del menú,
contracta i paga l'orquestra.
I és sempre el rei de la festa,
el més faller és Neptú.
Les clòtxines, les tellines,
la daurada i el tauró,
estan entre bambolines
muntant la presentació.
Han fet un gran decorat
entre les ones marines
i la falla que han plantat,
l'han pintat quatre sardines
que viuen al veïnat.
–Enguany farem una rifa
per a traure més diners,
i muntarem una fira
d'estrelles i cavallets.
–Ves dient-li a la rajada
que tinga càrrega a punt,
que la falla està acabada
i el president vol més llum.
El polp que és el tresorer
diu que enguany hi ha prou diners
per a fer la nit d'albades.
Les balenes a la mar
hui ja no canten debades
ni cant d'estil, nits d'albades,
ni jotes per a rondalles,
ni escriuen ja cap verset
per als cartells de les falles
que es planten baix de la mar.
Per això enguany a la falla
no llogarem més rondalles.
Cantarà un gran versador
amb dolçaina i tabalet,
que és el millor cantador
perquè coneix bé les notes
el “ So Baptista el polpet ”
que tocarà amb les vuit potes.
Una llauna és el tabal
i les baquetes dos claus,
com a dolçaina un coral
i l'escenari és la nau
que és un vaixell enfonsat.
La nostra falla és un xollo
i els bunyols una delícia
per a tots els visitants,
segons ens conta un centollo,
que és natural de Galícia
i que viu prop d'Alacant.
Tampoc l'abadejo anglès,
o un vell salmó de noruega,
li estan posant cap de pega
ni a la mistela, ni a res.
I la mar tan fonda i rica
per res hui no es rebolica,
quan sona la mascletà
de bambolletes d'oxigen
i ventositats de rap.
Ja s'acosta la medusa,
la picadeta està a punt,
per ahí vé Donya Lluça
amb dos cosins de Neptú.
I la sépia Leonor?
Ja no és Fallera d'Honor?
En falles se'n va a esquiar
amb un peixet sense agalles,
que se n'ha anat al Pol Nord
per no agradar-li les falles.
Veges tu! Quin poc trellat!
Vaja un peixet de morralla!
l'intel·lectualet de talla,
donant-se-les de lletrat,
menysprea el món de la falla.
Vaja un peix desficaciat!
Així ens passa després
que hi ha peix del fons marí,
que no llegeix res de res
i es creu que és peix el dofí,
o rebutja sense més
la “ pisciuniversitat” .
Hi ha peix que nada tan alt,
que nada contracorrent,
dins i fora de la mar.
Les falles són com la vida,
el cicle agrari, la festa
el retorn d'allò ancestral
el cult a la mare terra,
sana vàlvula d'eixida,
vehicle de la protesta,
convertida en art i festa
rebel i tradicional.
Són la festa nacional
d'un país sense fronteres,
VISCA LES FESTES FALLERES!!
I VISCA EL FONS DE LA MAR!!
Però sempre hi ha besuc
que agafa al peu de la lletra,
l'estereotip més feixuc
amb què acusen a la festa.
Si voleu saber-ne més
passeu-vos tots sense falta,
sense canya de pescar,
per a veure com si res
a la PLAÇA DE LA MALVA
tot el que passa a la mar.
GLUB, GLUB...